MODEL DE COL·LABORACIÓ PÚBLIC-PRIVADA

publico privada

MODEL DE COL·LABORACIÓ PÚBLIC-PRIVADA

Model de col·laboració públic-privada
Una vegada estudiat què entitats formen part del sector de les Administracions Públiques, a l’efecte del còmput de la capacitat o necessitat de finançament (segons l’establert en l’article 3 de la LGEP), el segon aspecte que ha d’analitzar-se és com es classifiquen els actius afectes al contracte d’associació, això és, si l’actiu ha de registrar-se en el balanç de les “Administracions Públiques”, o bé es registra en el balanç dels “productors de mercat”. En aquest segon suposat no es produiria increment del dèficit públic per l’operació.

La consolidació o no en el balanç d’Administració dependrà de si l’empresari privat assumeix o no la majoria dels riscos derivats de la propietat i rep la majoria dels beneficis.

En els comptes nacionals els actius afectes a una associació públic-privada només podran considerar-se actius no públics si concorren proves de pes que acreditin que el soci privat és el que suporta la major part del risc inherent al projecte.

Per jutjar amb major precisió qui s’entén que assumeix la major part dels riscos o beneficis del projecte, EUROSTAT assimila la qüestió a la diferència entre un arrendament operatiu, en aquest cas l’empresari és titular de l’actiu i del deute, i un arrendament financer, en aquest cas és l’Administració qui es reputa titular i deutora.

La consolidació o no en el balanç de l’Administració dependrà de si l’empresari privat assumeix o no la majoria dels riscos derivats de la propietat i rep la majoria dels beneficis.

En els comptes nacionals els actius afectes a una associació públic-privada només podran considerar-se actius no públics si concorren proves de pes que acreditin que el soci privat és el que suporta la major part del risc inherent al projecte.

Per jutjar amb major precisió qui s’entén que assumeix la major part dels riscos o beneficis del projecte, EUROSTAT assimila la qüestió a la diferència entre un arrendament operatiu, en aquest cas l’empresari és titular de l’actiu i del deute, i un arrendament financer, en aquest cas és l’Administració qui es reputa titular i deutora.

Factors de risc segons el Manual SEC-95

Segons el Manual del SEC-95, els riscos i beneficis de la propietat en els models exposats han d’avaluar-se conforme 8 factors. D’acord amb els mateixos, s’entén que el projecte té les característiques d’arrendament operatiu quan el privat:

– Organitza i paga directament el manteniment i l’assegurança de l’actiu.
– Asumeix el reemborsament dels deutes de la societat en cas de rescissió anticipada del contracte.
– Té un ampli marge per prendre decisions clau sobre la manera de complir el contracte, el disseny i la construcció de l’actiu i decideix com s’explota i manté per prestar el servei requerit pel comprador.
– Fa front al risc del nivell de demanda, això és, a la major o menor utilització de l’actiu     que, tanmateix, determina els superiors o inferiors ingressos que percep.
– Rep ingressos de tercers diferents de l’Administració en una part considerable.
– Percep menors ingressos de l’Administració si la posada a la disposició de l’actiu no és l’adequada o si la qualitat del servei no és suficient.
– No augmenten els pagaments de l’Administració pública en cas d’increments de costos relacionats amb l’actiu per a la societat privada.
– Assumeix el risc del valor residual de l’actiu, això és, es concedeix a l’Administració pública l’opció, al final del contracte, de comprar o no l’actiu al preu corrent de mercat, no estant obligada a comprar-ho a un preu preacordat si no ho necessita o si l’actiu no està en bones condicions.